CRÒNIQUES DES DE IDOMENI VI

Bon dia companyes!!! Començem la setmana fent un petit recull de les tasques que hem anat desenvolupant i dels esdeveniments més rellevants ocorreguts durant la mateixa, així us feu una idea aproximada de com continua la vida pels voltants d´Idomeni.

Pel matí seguim amb el repartiment diari de fruita i verdures fresques juntament amb Ekópolis, l´ONG grega. L´entesa que tenim amb la gent del mercasalònica funciona a full i la majoria dels dies ens regalen ja taronjes, ja pomes ja lo que sigui, depenent del seu gènere. A força de baixar a carregar cada dia estem establint un lligam molt estret.
Hem de fer un incís i dir que nosaltres, com a ONG petita que som, no podríem mantenir aquest dispendi diari de calers si no fos per les inestimables i insubstituibles aportacions que ens fan els voluntaris que treballen a Idomeni. Moltíssima gent que va allà a currar i veu lo que fem ens dona els calers que ha portat per que continuem comprant tot el menjar que comprem. No nomès treballem junts en tota l´elaboració i repartiment nocturn de les bosses per nens sino que també les seves aportacións pecuniàries ens ajudem a mantenir aquesta tasca tan important, d´altra forma ens seria força difícil mantenir-la. Així que ho intentarem mantenir tot el temps que ens sigui possible. Des de ja, donar de nou les gràcies a totes les voluntàries amb les que treballem a diari. Chapeau!!!!!

Un tema que us volíem explicar sobre la vida a Idomeni, i que és recurrent, és el de la formació de cues pels repartiments, sigui pel menjar o per qualsevol altre cosa (nosaltres, clar, ho vivim més aprop en el repartiment de menjar, però és extrapolable a qualsevol producte que es vulgui repartir en una filera) . Per sort, o per desgràcia, ja portem molt temps fent-ho i les hem vist de tots els colors: per què montar una cua a Idomeni, o als altres camps, pot semblar una feina senzilla però no ho és pas, paraula de voluntari.
Lo primer que has de fer al muntar una cua és intentar posar com una mena de barrera física des del lloc on surti el repart, ja sigui de la FREgoneta o des d´un contenidor d´Ekópolis. Si no ho fas, la cosa pot anar més o menys bé però en qualsevol moment es pot girar la truita i es lia un "pifostio que no sabes dónnnnnnnnnnde t´has metío" i qua es gira ja no pots sortir, te lo comes con patatas. Si no fas una cua amb ordre, et protegeixes una mica, i n´hi un quants fent d´organitzadors tingues segur que tindràs problemes. I fins i tot intentant fer-ho amb la màxima cura que pots moltes vegades la situació és complica...

Recordo quan vaig veure una nit al David, l´infermer que porta el dispensari del camp EKO, tot atrafegat (un paio de puta mare i que molta gent del camp EKO coneix i respecta per la feina que fa). Parlavem de com havia anat el dia i em diu que se li va ocórrer la brillant idea de comprar xancletes a tuttiplen i anar- las a repartir a EKO. Clar, el treballa al dispensari i de cues no havia fet cap ni una. Com arribava la calda i tothom anava amb botes d´aigua, i fins i tot els refugiats ja les estaven retallen per autofabricar-se unes xancles, va pensar en comprar-ne uns centenars i repartir- les amb la seva furgoneta. Cras error, o més. Em diu: " he començat a repartir i anava tot bé i de cop uns quants s´han posat nerviosos i tothom s´ha encomanat, lo que era una filera tranquil.la s´ha convertit en un desgavell!!!". Va tenir que tancar la furgo i sortir d´allà per que s´havia creat una situació perillosa ja que els propis refugiats s´estaven barallant entre ells i la situació era més tensa que el bateig d´un Gremlin. "No monto una filera més en la puta vida", dix it, paraules textuals.

Doncs això, que una filera a Idomeni es una filera a Idomeni. Desgraciadament hem tingut que presenciar escenes, fruit del nerviosisme regnant, que no li agraden a ningú. Baralles, empentes, i situacions molt desagradables que poden arribar, encara que no sovint, a les amenaçes físiques.
A tot això també li hem d´afegir les disputes que neixen arran de les diferents nacionalitats: siris, afgans, iraquians etc etc que no fan més que complicar la situació, ja que desafortunadament les relacions entre ells no són del tot cordials i la injusta vivència que estan patint no ajuda a una entesa entre ells...

Podríem estar hores parlant de les cues a Idomeni pero creiem que amb això ja us feu una idea acurada del que significa. Per aquest motiu, i altres en els que no incidim per no fer interminable la crònica, de de l´EREC estem treballant per idear un nou sistema de repartiment que consistirà en crear unes targetes que repartirem entre totes les famílies a les que podem arribar i així intentar fer una repartició més equitativa i que arribi en millors condicions a les persones d´Idomeni. Estem acaban d´enllestir-ho i en breu canviarem la forma de fer el repartiment matinal que s´assemblarà més al tenda a tenda que fem per la nit. Us anirem informant!!!!!

Una de les pitjors notícies de la setmana passada va ser la mort d´un refugiat atropellat per un camió de la policia grega. Les desgràcies no venen soles. Hi ha certa confusió en quan als fets però sembla ser que un home estava enfilant- se a una tanca i just va caure quan passava el camió, el conductor no el va veure i li va passar per sobre, treient-li la vida. Segons les informacions de les que disposem va ser un acte fortuït però que va desencadenar una reacció violenta per part dels refugiats. Van haver- hi aldarulls però afortunadament la situació no va anar a més i es va poder reconduir. La situació inhumana que están patint els refugiats i el pas del temps sense ataüllar una solució converteixen Idomeni en un polvorí...

No volem concloure aquesta crònica sense donar- vos una magnífica notícia de les que permeten mantenir l´esperança, una noticia de la que ens sentim especialment orgullosos.
La setmana passada us relatavem a la crònica la situació que vam viure al camp BP quan finalitzavem el repartiment de menjar. L´odisea que vam viure per que poguès venir un ambulància a altes hores de la matinada i emportar-se´n a l ´hospital una dona prenyada de 9 messos i 3 setmanes. Doncs bé, us hem de dir que tot ha tingut un final moooooolt feliç i tenim una nova vida que celebrar!!!! És diu Eliane i està forta com un roure!!!!! Segur que ni ella ni els seus pares ho tindran gens fàcil, però ara estem emocionadíssims pel seu naixement i això alimenta la nostre esperança...

Una forta abraçada per totes!!!!!

P.D us adjuntem una foto de l´Eliane, el seu pare i el David de l´EREC, un padrazo de la hostia ;))