Durant els últims dies l´entrada al camp s´està tornant una mica més farragosa, hi ha més controls policials del habituals, més registres de vehicles etc etc i tot el que això comporta. Nosaltres com a organització acreditada que som dintre del camp i gràcies a tenir papers que ens acrediten com membres en la part logística que s´encarrega de l´alimentació al camp podem continuar amb la nostra feina diària de repartiment d´aliments, i precisament d´això us volem parlar ara, fer-vos cinc cèntims de com ha evolucionat la nostra feina dintre del camp.
Degut a les complicacions que es varen crear, les “màfies” que començaven a funcionar i alguna amenaça física vam decidir canviar tot el sistema de repartiment i intentar fer- ho tot d´una altra manera. Va ser un treball intens en el que es van implicar moltíssimes persones, tant voluntaris com membres de l´EREC i que ja passat el temps i havent passat la prova podem dir que ha sigut un èxit rotund. Us fem una síntesi de com ho estem fent ara, perquè no és la nostra intenció fotre-us la xapa amb dades tècniques, faltaria plus ;)
Degut a les complicacions que es varen crear, les “màfies” que començaven a funcionar i alguna amenaça física vam decidir canviar tot el sistema de repartiment i intentar fer- ho tot d´una altra manera. Va ser un treball intens en el que es van implicar moltíssimes persones, tant voluntaris com membres de l´EREC i que ja passat el temps i havent passat la prova podem dir que ha sigut un èxit rotund. Us fem una síntesi de com ho estem fent ara, perquè no és la nostra intenció fotre-us la xapa amb dades tècniques, faltaria plus ;)
1) Ara mateix arribem a un total de 1350 famílies aproximadament, unes 6000 persones, i els hi repartim una bossa de verdures i fruites fresques de 5/6 quilos dos vegades a la setmana.
2) Hem repartit unes targetes a totes les famílies. Tenim tres colors: vermell, blanc i blau. El vermell repartim el dilluns i el dijous, el blanc el dimarts i el divendres i al blau el dimecres i el dissabte.
3) Cada targeta té un segell i uns números perquè no es pugui modificar i és produeixi un repartiment desigual. Intentem fer- ho de la forma més equitativa possible.
4) El repartiment diari el fem de 16:30 a 18:30
Per poder engegar tot aquest projecte vam col. laborar també amb els mateixos refugiats que ens van ajudar en el tema de la traducció i interpretació dels fulls informatius que vàrem repartir per totes les tendes. Vam fer fulls en àrab, farsi, kurd i pastún. També vam gravar àudios en tots aquest idiomes per la gent que no sabia llegir. D´aquesta manera ens asseguraven que la informació arribava de forma correcta a tots el beneficiaris. Tot això tenda a tenda, parlant directament amb els integrants de les famílies.
Idomeni is dynamic, així que hem d´estar actualitzant constantment les dades ja que aquí el moviment de persones és constant, tant els que marxen com els que es mouen a altres parts del camp com els que arriben.
Idomeni is dynamic, així que hem d´estar actualitzant constantment les dades ja que aquí el moviment de persones és constant, tant els que marxen com els que es mouen a altres parts del camp com els que arriben.
Quan recullen la bossa de menjar els fem una enquesta que ens serveix per tenir un cens d´aquella parc del camp: nacionalitat, número de persones, nenes a la família etc etc. També els hi preguntem quines son les verdures i fruites que més els hi agraden per cuinar intentant variar la nostra comanda en la mesura del possible. D´aquesta manera procurem dignificar, si és que es pot dir així, la seva estada a Idomeni.
Resumint: el projecte que vàrem engegar fa dos mesos ha cristal•litzat i ara el més important com a organització es mantenir-ho i generar el suficients recursos per poder fer la compra diària. Són 1300 euros diaris només en menjar, més lloguer de vehicles, benzina, allotjament etc etc una despesa altíssima per la nostra organització. Es per aquest motiu que us demanem que feu màxima difusió i que col•laboreu de la forma que pugueu amb nosaltres, us ho agraïm de tot cor!!!!
Gràcies a tot aquest treball hem entrat a la Comissió d´Alimentació del camp d´Idomeni on ens reunim amb Metges sense Fronteres, Save the Children i algunes altres on tots col•laborem i ens passem informació per intentar gestionar adequadament tot el repartiment de menjar que es produeix al camp d´Idomeni. Us anirem informant de totes les novetats que es vagin produint.
Resumint: el projecte que vàrem engegar fa dos mesos ha cristal•litzat i ara el més important com a organització es mantenir-ho i generar el suficients recursos per poder fer la compra diària. Són 1300 euros diaris només en menjar, més lloguer de vehicles, benzina, allotjament etc etc una despesa altíssima per la nostra organització. Es per aquest motiu que us demanem que feu màxima difusió i que col•laboreu de la forma que pugueu amb nosaltres, us ho agraïm de tot cor!!!!
Gràcies a tot aquest treball hem entrat a la Comissió d´Alimentació del camp d´Idomeni on ens reunim amb Metges sense Fronteres, Save the Children i algunes altres on tots col•laborem i ens passem informació per intentar gestionar adequadament tot el repartiment de menjar que es produeix al camp d´Idomeni. Us anirem informant de totes les novetats que es vagin produint.
Estamos barajando la posibilidad junto con otras organizaciones que trabajan en el campo de EKO de iniciar también el reparto de las verduras allí. Aún estamos en estudio pero esperamos que fructifique y podamos iniciar el mismo proyecto en EKO. Veremos qué pas
Otro proyecto que està cogiendo forma y que en breve os presentaremos es la redacción de un Plan de Emergència para el campo de EKO junto con los bomberos del grupo G-FIRE. Ésta es una tarea más bomberil y donde nosotros nos encontramos como pez en el agua. Se han dado algunas clases entre los voluntarios de cómo utilitzar los extintores, de cómo situar los puntos calientes en las tiendas de los refugiados (por ejemplo donde hierven el agua, donde tienen los fogones...) Tratamos de identificar hidrantes, situación de extintores etc, intentando prevenir posibles accidentes. Estamos redactando el plan, así que cuando esté finalizado os informaremos con mayor detalle.
Por lo demàs la vida sigue en Idomeni y alrededores. Aunque muchos medios dejen de informar, por suerte no todos, aquí en la Europa del siglo XXI siguen habiendo ahora mismo miles de niños, MILES, que no van a la escuela, que no tienen una asistencia sanitaria digna y a los que se està tratando de una manera tan inhumana que haría caer la cara de vergüenza a cualquier ser humano que tenga un poco de dignidad. Si mucha más gente pudiera venir aquí, ver esto en directo y sentir como suyo el dolor y la frustración de estas personas que huyen de una cruenta guerra otro gallo cantaría y los gobiernos, los únicos capaces de dar una solución real a esto, sentirían una presión mucho mayor. Pero de momento tenemos lo que tenemos. Ojalá soplen vientos de cambio y los Dioses del Olimpo, que no caen muy lejos de allí, nos ayuden en todo esto.
Otro proyecto que està cogiendo forma y que en breve os presentaremos es la redacción de un Plan de Emergència para el campo de EKO junto con los bomberos del grupo G-FIRE. Ésta es una tarea más bomberil y donde nosotros nos encontramos como pez en el agua. Se han dado algunas clases entre los voluntarios de cómo utilitzar los extintores, de cómo situar los puntos calientes en las tiendas de los refugiados (por ejemplo donde hierven el agua, donde tienen los fogones...) Tratamos de identificar hidrantes, situación de extintores etc, intentando prevenir posibles accidentes. Estamos redactando el plan, así que cuando esté finalizado os informaremos con mayor detalle.
Por lo demàs la vida sigue en Idomeni y alrededores. Aunque muchos medios dejen de informar, por suerte no todos, aquí en la Europa del siglo XXI siguen habiendo ahora mismo miles de niños, MILES, que no van a la escuela, que no tienen una asistencia sanitaria digna y a los que se està tratando de una manera tan inhumana que haría caer la cara de vergüenza a cualquier ser humano que tenga un poco de dignidad. Si mucha más gente pudiera venir aquí, ver esto en directo y sentir como suyo el dolor y la frustración de estas personas que huyen de una cruenta guerra otro gallo cantaría y los gobiernos, los únicos capaces de dar una solución real a esto, sentirían una presión mucho mayor. Pero de momento tenemos lo que tenemos. Ojalá soplen vientos de cambio y los Dioses del Olimpo, que no caen muy lejos de allí, nos ayuden en todo esto.
Apali família, una forta abraçada!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario