Bon dia companys!!!!! Aquí seguim a Idomeni treballant dia si dia també amb el nostre repartiment d ´aliments i les mil i una feines que van sortint a cada moment. Això es un no parar d´anades i tornades als diferents camps de la zona. Nos movemos más que las bolas de la lotería.
Ara mateix ja tenim un rutina establerta que gràcies a la col. laboració que estem tenint de moment podem mantenir. El cost és molt alt però l´esforç i el resultat s´ho valen i hi ha moltíssima gent que ens està ajudant a mantenir-ho. Ara mateix marxen cap a Girona un grup de 20 voluntaris que ens han ajudat amb totes les despeses d´aquest dies, moltíssimes gràcies i esperem seguir treballant amb vosaltres!!!
Ara mateix ja tenim un rutina establerta que gràcies a la col. laboració que estem tenint de moment podem mantenir. El cost és molt alt però l´esforç i el resultat s´ho valen i hi ha moltíssima gent que ens està ajudant a mantenir-ho. Ara mateix marxen cap a Girona un grup de 20 voluntaris que ens han ajudat amb totes les despeses d´aquest dies, moltíssimes gràcies i esperem seguir treballant amb vosaltres!!!
Redactamos estas pequeñas crónicas con la intención de que os vayáis haciendo a la idea de las cosas que pasan y de las cositas que acontecen por aquí. Así que hoy os hablaremos sobre nuestro trabajo matutino: la compra de verduras en el mercado central de Salónica.
Cada mañana un par de componentes del equipo, el EREC team como nos llaman por aquí, salen con la furgoneta que tenemos alquilada hacia el mercado (en Idomeni sin una furgoneta sería harto difícil trabajar, por no decir imposible). A fuerza de ir cada día desde hace ya unas semanas se ha ido creando un ambiente de buen rollo y confianza con los vendedores y reponedores del mismo. Son gente currante, obrera, que rápidamente empatizó con nuestra labor cuando le explicamos hacia donde iba toda esa comida. Solemos ir a la parada de Leuteris Koukoulis y Stefanos unos tipos la mar de majos que nos ayudan diariamente a buscar los mejores precios de los diferentes productos. Athanas fue luchador de grecorromana y Stefanós campeón de powerlifting, unos morroscos de cuidado, si te dejan caer la mano encima te vas directo a visitar al Comepiedras. Yo soy bastante grandote pero aquí en el mercasalónica parezco una sirenita al lado de estos cíclopes ajjajajaajaajajj Gente majísima, resumiendo.
No hi ha dia que carreguem la furgoneta en el que no ens facin algun regal: han parlat amb la gent d´altres "paradetes" i sempre que tenen algo que ja no venen però que està en bones condicions ens ho donen by the face, lo que viene siendo gratis. Ahir van ser 400 quil.los de porros i avui ens han carregat un palé sencer de taronjes de Creta, que no Cocreta, ni sé quants quil.los pero gairebé una tonelada. Fruita directa para idomeni!!!!
Així que arriben pel matí (el mercat obre sis dies a la setmana, tanca dissabte, i l ´horari normal es de 9 a 16 excepte el divendres que es de 4am a 9am) els hi donen la llista de la compra i sortim de "ruta fruteraverdulera" a veure on tenen el millors preus.
Ja carregats sortim cap a la cuina i el magatzem d´Ekopolis al mig d´Idomeni. Allà repartiran la fruita i cuinaran la verdura el mateix dia. Ekopolis té 3 ó 4 contenidors dels llargs que és on buidem la nostra càrrega.
El repartiment, tot s´ha de dir, és, a vegades, complicat. No sempre pero a vegades... Primer s´intenta fer una cua ordenada perque cada persona vagi rebent la seva ració o la seva bosseta però moltes vegades es creen tensions inevitables donades les condicions. Sempre hi ha algú que es vol colar, o que vol repetir, les tensions nacionalistes entre ells (siris, afgans, iraquians, paquistanís etc etc) i problemes varis que es van generant. Lo ideal cuando repartes o montas una cola es hacer partícipes a los propios refugiados para que te echen una mano a la hora de repartir, así se crea una sinergia que redunda en beneficio de todos. No siempre se consigue y a veces se lía parda tirando a lila pero bueno, es lo que hay. Es un desastre ver peleas en una cola de reparto de comida pero si te pones a pensar y no te abstraes un poco se te cae el alma al suelo e indefectiblemente te pones a llorar. Otro día ya os escribiremos sobre las emociones que nos despierta Idomeni y alrededores, que no son pocas...
El repartiment, tot s´ha de dir, és, a vegades, complicat. No sempre pero a vegades... Primer s´intenta fer una cua ordenada perque cada persona vagi rebent la seva ració o la seva bosseta però moltes vegades es creen tensions inevitables donades les condicions. Sempre hi ha algú que es vol colar, o que vol repetir, les tensions nacionalistes entre ells (siris, afgans, iraquians, paquistanís etc etc) i problemes varis que es van generant. Lo ideal cuando repartes o montas una cola es hacer partícipes a los propios refugiados para que te echen una mano a la hora de repartir, así se crea una sinergia que redunda en beneficio de todos. No siempre se consigue y a veces se lía parda tirando a lila pero bueno, es lo que hay. Es un desastre ver peleas en una cola de reparto de comida pero si te pones a pensar y no te abstraes un poco se te cae el alma al suelo e indefectiblemente te pones a llorar. Otro día ya os escribiremos sobre las emociones que nos despierta Idomeni y alrededores, que no son pocas...
Doncs res, aquesta és la feina matinal que hem fet nostra i que a tanta i tanta gent ajuda i que amb la vostra col. laboració volem seguint mantenint fins que això acabi, que tant de bó fos ja i d´una manera digna.
Continuarem informant del que va passant per aquesta part del món Emoticón wink
Salut!!!!!

No hay comentarios:
Publicar un comentario